Teniu tot el meu suport i encoratjament per a seguir lluitant per la vostra dignitat. Em sap molt greu tot el que us han estat fent des de fa molt de temps i m'agradaria que entenguéssiu que la millor manera de solucionar el problema parteix de saber el que és la dignitat i com posar-la en pràctica.
Jo ja he començat aquest any a estudiar Filologia Catalana. Sóc un català que viu a l'estranger. Quan vaig tornar després de quatre anys a Catalunya vaig decidir que només parlaria català i qui no m'entengués m'adreçaria en anglès que és la llengua esperanto d'ara. M'agradaria convèncer a tots els catalans que parlessin català i que no canviessin per la mandra i la mala voluntat dels altres. A Catalunya qui ha de canviar de llengua no som nosaltres, en tot cas hauria d'ésser el nouvingut en procés d'aprenentatge. Quan als turistes, la llengua global és l'anglès, llengua que ens permet treure'ns de sobre globalitzacions intermèdies com el castellà o el francès en el vostre cas.
Pot ser ben aviat escriuré un llibre d’assaig sobre els usos lingüístics correctes, adreçat a les minories lingüístiques de països sense estat en temps de globalització. M'agradaria que escampéssiu el meu missatge i convencéssiu a la gent que NOSALTRES HEM DE DECIDIR EN CADA MOMENT EL QUE VOLEM. La solució del problema, comença en nosaltres i la independència, comença amb els individus. Aquest seria el primer pas per aconseguir una independència externa, anar primer a la interna amb forca i sense por. Ensenyeu català i ensenyeu dignitat tot alhora.
La família del meu besavi era d'un poble a 14km de Perpinyà. De Bages. Jo mai he estat. M'agradaria que algú m'expliqués on està i si hi ha alguna web que parli d'aquest poble. El meu, Venceslau Pons i Sants, hi va instal.lar una fàbrica. Ell era un industrial i químic. Això és una mica del que sé. M'agradaria molt, un dia visitar aquest poble. Sempre que he passat en cotxe per la Catalunya Nord he sentit un estrany sentiment dintre del meu cos, de pertinença, d’una terra que tinc dintre.
Salutacions molt cordials
Venceslau Pons i Mata
0 comentaris:
Publica un comentari