Resposta (web Catalunya Opina)

29/07/06 (Web Catalunya opina)

L'anarquia va tenir problemes, perquè es va barrejar amb la recuperació de l'espai propi. Si aconseguíssim aquest espai, a la dreta ja no li quedarien més excuses per a fotre-n's amb el nacionalisme.
No has llegit bé els meus missatges. No són etnicistes. Per mi com si tota Catalunya és negra o musulmana. Jo només lluito pel nostre dret de conservar unes muntanyes (ecologia) i unes altres que no són físiques.
Sóc completament antinacionalista, és per l'única raó que vull la independència, perquè no vull sentir mai més sentir a parlar de Catalunya, recuperació, protecció, ens aixafen i més bajanades. Vull una terra normal on no m'hagi de preocupar que d'altres coses més vitals com qualsevol altre territori.
Els catalans i l'espai propi desapareixerà simplement perquè Catalunya i els catalans estan bàsicament malalts. Perdre l'espai propi o la veu pròpia és només un signe i expressió d'aquesta malaltia.
Jo no accepto la malaltia, les excuses que dona la gent i veure tanta feblesa. La raca catalana no existeix ni existirà mai i me la bufa completament.
Si la gent es queixa és perquè hi ha un problema i ara som més conscients. Tenim dues solucions, cremar el problema, que ens follin totalment i alliberar-nos o solucionar el problema amb feina i alliberar-nos també. Cadascú fa la seva tria.
És curiós que un anarquista com tu, trií tocar-se els collons. Jo trio tocar-me els collons quan acabi la feina de la meva pròpia dignitat, peti qui peti i de la terra i gent que estimo. No m'agrada veure que es deixen insultar.
Amb el menjar i els plaers, totalment d'acord. La gent no avança, perquè li agrada més el sofà. Jo sóc més feliç amb les llenties. Present incòmode futur digne. Però Catalunya tria present còmode i futur indigne. Cadascú fa la seva tria i jo respecto la teva anarquia teòrica i intel·lectual.

Salutacions cordials

caraCAL

30/07/06 (web Catalunya opina)

Mira tu com escrius! No l'has de fer tu l'esforç intel·lectual?

Tu critiques les meves reflexions, però no m'ensenyes cap de les teves. Que és el teu complex? O la teva cerca de perfecció, que vol dir, al cap i a la fi, tocar-se les boles i deixar que les coses corrin i vagin com van. Està molt bé. És una opció. Cadascú tria amb el seu comportament la manera com vol ser cardat. Cadascú evoluciona per a treure's els bacteris de sobre. Tot és respectable. Jo només vaig voler donar uns remeis per a una gent que es queixa, però no troba o no vol trobar una solució.

Jo la queixa la deixo a banda i individualment el que no m'agrada ho canvio en el meu petit món.

La meva família catalana m'omplien el cap de les seves queixes dels greuges que tenim amb Espanya (per a posar-te un exemple) i m'ho deien en castellà. Bé, el primer greuge o potser producte d'ell va ser la seva autocolonització o desnacionalització. Et dic això per a posar-te un de molts exemples de la grotesca situació catalana.

Tu des del teu sofà has provat de cercar imperfeccions en el meu discurs. És lliure de fer-ho. Però no em dius res de nou. A mi m'importa el que fas en la teva vida, del que dius o critiques poca cosa haig de dir més que Felicitats.

En quant a les possibles masturbacions intel·lectuals, la gent que es preocupa per trobar un comportament digne en ells mateixos, entre el que pensen i el que fan, poca cosa necessiten d'intel·lectualitzacions. Potser si que necessiten llegir una mica de ciència argumentativa per a respondre com cal a aquells que pregunten o responen malament a la seva decisió de ser més dignes.

Res més per avui

caraCAL